Aquests darrers dies han aparegut al diari anuncis a tota plana dels nous horaris dels trens. Es dona com a gran cosa com l’augment de les freqüències, un cada vint minuts dels trens Inca – Palma i Palma – Inca. Un que la veritat hi va poc en tren perquè la feina no la te a cap poble de la ruta cap a Ciutat, estava un tant il·lusionat perquè si algun dia havia de fer el viatge a Ciutat a alguna Conselleria per qüestions de feina podria agafar el tren tranquil·lament i anar a resoldre els assumptes sense patir els embossos del cotxe a l’entrada a Ciutat i llavors el trobar l’aparcament que no li suposi una despesa molt grossa.

El nostre govern, en un gran esforç ha iniciat una campanya contra Air Berlin perquè als seus avions es parli català. Es d’agrair la seva inquietud perquè als ciutadans de les illes se’ns tracti com ens mereixem i que pugem gaudir de l’oportunitat de sentir de les explicacions de la hostessa en català. No obstant jo crec que el nostre Govern el que hauria de fer es analitzar el refranyer i mirar aquell que diu: “A casa del ferrer, cullera de fusta”.